Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.

Malgrat que a l'inici de la guerra el poder restava sobre la Generalitat de Catalunya, el profund arrelament d'ideals anarcosindicalistes en les classes populars va resultar en que el control recaigués de facto sobre els sindicats majoritaris, principalment la Confederació Nacional del Treball (CNT), que aleshores estava estretament lligada amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). També hi van participar altres forces d'esquerra com la Unió General de Treballadors, el Partit Obrer d'Unificació Marxista o el Partit Socialista Unificat de Catalunya, a més que col·laboraven amb el govern català, aleshores liderat per Esquerra Republicana de Catalunya.

L'inici de l'implementació de l'anarcosindicalisme es va produir amb la revolució social del 1936 i va donar lloc a col·lectivitzacions agràries, control obrer dels negocis i la indústria i atacs contra simpatitzants amb el bàndol nacional i membres de classes altes i clergat. El domini anarquista a Catalunya va entrar en conflicte dins del mateix bàndol republicà amb el PCE, que gaudia d'una creixent influència dins del govern i aspirava a nacionalitzar les col·lectivitzacions i centralitzar els esforços en la guerra. Aquestes discrepàncies van resultar en els Fets de Maig de 1937, que van desplaçar del control a la CNT i el POUM.